Cobles i heures

AVORRIDA-MENT

Avorrit ja de tant pensar-te nua
t’he reescrit en les clapes del mur,
solc de l’oblit en l’escorça profunda.
Només em cal reinventar-me nu
de tot desig i, abocat en l’amura,
veure ofegar l’esplín, el goig profund,
els recosits de l’ànima i la sang.
Senzillament: saber-te nua, heura.

Ricard 0906

DANÇA

He vist la vostra ofrena
B. Rosselló-Pòrcel

Danço en la flama sagnant del desig,
la mort és testimoni de l’ofrena
i el martiri. Capvespre verd i humit,
tendríssim cel plujós amarat d’heures.
Junyit al glaç, l’obaga i el verí
sóc raig de nit furgant, foll, una escletxa.
Sense orgasmes ni angúnies, un bri
del jo amagat enyora la dolcesa.

Ricard 1006

.

EQUINOCCI
(POST COITUM)

Jaiem sobre un racó d’eternitat.
La mort, tendra i agònica, s’enclaustra
reüllosa al confí de la besllum.
L’àmbit liqua arpegis de nuesa.
Cal un únic silenci per bastir
amb l’heura d’un efímer equinocci
l’esquitlladissa plenitud sens cos,
els crepuscles nuats en un trenc d’home.

Ricard 1206

GLOPS D’ESPLÍN

Malgrat la més que heroica paradoxa
d’aprendre a conhortar-me a glops d’esplín,
preservo de l’esglai un racó on cloure’m
i, nuament, pensar-te: adés voral
d’un regalim de lluna, adés melisma;
sempre anacrusa negligida als vents.
Esventant heures amb l’ocell dels llavis,
costerejo el miratge de ton cos.

Ricard 0207