Coloratura II

CÀNON

Percebre’t nua és comprendre el clam
de la tendresa en zel, lliure de jous.

Memoritzo el sabor de cada essència
reclosa entre els enigmes del teu claustre
i invento una claror d’ambre i turqueses,
marejol jaspiat damunt tes llunes.

Concebre’t nua és comprendre el salm
de la terra en saó, la plenitud.

He d’impregnar-me els ulls amb ton retrat,
d’entre tots el més bell, engalanada
amb la policromia de l’aurora,
disfressada de tu mateixa, nua.

Pensar-te nua, fendre l’horitzó
del crit per la bellesa inassolible.

Sé que entre l’ànima i el pit empares
matisos d’aquarel.la vellutada.
Enyoro el quart creixent endormiscat
entre l’orografia del teu cos.

Inventar-te amarada de nuesa,
recamar el crepuscle amb fil de bes.

Ricard 0409

.

.

SEQUENTIA

Himeneu

Em manca quelcom més
que la màgica bíblia dels símbols
per descriure’t sencera i saborosa,
amb la precisió quasi quirúrgica
del pas dels equinoccis i els solsticis.
No sé ni puc
xifrar amb un únic desig,
fragància, textura o melodia,
els instants abduïts al temps
embadalint-me en les galàxies
disseminades pel teu cos.
En tu s’esforcen les paraules
per adquirir la qualitat
del color i la forma.
Cada germen de pell afegeix un versicle
al càntic d’himeneu entre tu i el poema.

Ricard 0609

.

.

FUGA

He festejat sobre el paper la glòria
de pintar-te un somriure hialí,
roselles en les galtes i un quadern
amb la pell pigallada, au de cotó.
Salvaguardo el teu nom en l’últim vers.

Ricard 0309