Expo 60

60 anys, Orfeó Universitari de València

Del 15 Gener al 15 febrer del 2009

Sala Oberta – La Nau

Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13.30 hores  i de 16 a 20 hores. Diumenge i festius de 10 a 14 hores.

ENTRADA LLIURE

Comissària: Irene Llàcer i Sancho

En ocasió del seixantè aniversari de l’OUV

Resulta admirable que una institució sense ànim de lucre, creada per i per als joves, gestionada per ells mateixos, i que es dedica a la bella activitat del cant coral arribe als seixanta anys d’existència. Si, a més, és una institució universitària i valenciana, la satisfacció dels que formem part d’aquesta comunitat universitària no pot ser major. Això és, en definitiva, l’Orfeó Universitari de València.


La rellevància de l’Orfeó en la vida i en la societat valenciana dels últims seixanta anys ha de considerar-se des d’una triple perspectiva: musical, humana i social. L’Orfeó Universitari posseeix un brillant historial artístic que és necessari emmarcar en els seus justos termes en la recent història del nostre país. Abans de l’adveniment de la democràcia, en un context musical depauperat, tant en els seus aspectes docents com de difusió musical, l’Orfeó va realitzar una important tasca formativa en què destaquen els seus premis en concursos nacionals (va obtenir el primer premi en totes les edicions del Concurs Nacional de Cors Universitaris) i internacionals, com a prova de la seua alta qualitat tècnica. També va contribuir al coneixement d’obres fonamentals del repertori simfonicocoral amb les estrenes a Espanya d’obres com Alexander Nevsky, de S. Prokòfiev, El cant dels boscos, de D. Shostakòvitx, Et Deum, de Z. Kodály, Threni, d’I. Stravinsky o La infància de Crist, d’H. Berlioz, entre altres, que són fites destacades de la seua història. Després de la fi de la dictadura es va produir una millora gradual i substancial de les infraestructures culturals i, entre les musicals, hi ha hagut un inusitat floriment de l’activitat coral, tant professional com amateur. En aquest nou context, en què hi ha un major grau de concurrència coral, l’Orfeó continua tenint un paper destacat en la vida coral valenciana. I continua donant proves del fet que segueix treballant i lluitant per mantenir l’alt nivell coral de la seua història, com proven els seus recents guardons: primer premi en el LIII Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella (2007) i medalla de plata en els Choir Olympic Games 2006 de Xiamen (Xina).

Quant a la perspectiva humana, tota activitat coral comporta el desenvolupament de la formació i la sensibilitat musical dels seus participants, perquè és un dels seus aspectes fonamentals. Però al seu torn, com a activitat comunitària que és, reforça i potencia els vincles personals, afectius i socials dels seus membres: el gust per la tasca realitzada en comú, la col·laboració entre els seus membres i, en definitiva, la socialització de l’activitat musical.

Des del punt de vista social, sens dubte l’Orfeó Universitari de València ha estat durant sis dècades un important element de cohesió i vertebració social. El pas per ell de més de mil cinc-centes persones ha deixat en elles l’empremta i el solatge d’una experiència que, en major o menor mesura, determina la pertinença a un col·lectiu, però també a una societat en un determinat moment del temps. Crec que en aquests tres aspectes l’Orfeó Universitari de València, amb els conflictes inherents al desenvolupament de qualsevol organització, ha funcionat de forma modèlica.

D’altra banda, el compromís de la Universitat de València amb el desenvolupament de la cultura com a forma d’enriquir la societat que l’alberga és innegable. Bona prova d’això és el Patronat d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València. El nexe entre l’Orfeó i la Universitat es materialitza amb el Patronat, entre les missions del qual hi ha, actualment, la de canalitzar el suport i l’ajuda que la Universitat dóna a l’Orfeó des de la seua fundació.

Finalment, la Universitat de València va reconéixer l’alta estima que té per l’extensa labor realitzada per l’Orfeó al llarg de la seua història concedint-li en 1997 la medalla de la Universitat amb motiu del cinquantenari de la seua creació.

L’exposició 60 anys, Orfeó Universitari de València , amb la qual posem el coronament de les efemèrides del seixantè aniversari de la fundació de l’OUV, pretén repassar la història de l’Orfeó i mostrar a la societat valenciana el què, el com i el per a qui d’aquest cor.

http://www.uv.es/cultura/v/docs/exporfeouniv08.htm

Un canto a la Historia
Una exposición en La Nau recorre los sesenta años de vida del Orfeó Universitari de València

Domingo 11 de enero de 2009

http://www.levante-emv.com/default.jsp

Ricardo Rodríguez, Valencia
Todo comenzó apenas iniciada la posguerra, y curiosamente fue muy lejos de Valencia, en plena Serranía de Ronda y en un ambiente a priori alejado de las aulas. “En la década de los cuarenta, los estudiantes universitarios podían cumplir su servicio militar sin dejar de estudiar. Se llamaba milicia universitaria, y fue en una de ellas donde germinó el Orfeó Universitari, de la mano de Jesús Ribera, su primer director”. Irene Llácer recuerda los orígenes del que en su momento fue un coro pionero en España, y el más importante de la Comunitat Valenciana durante décadas.
El recuerdo de todo lo vivido ha inspirado la muestra 60 anys, Orfeó Universitari de València, comisariada por la propia Irene y que se inaugurará en el edificio La Nau el próximo jueves, 15 de enero. En ella se hace un repaso de la existencia del orfeón de una manera nunca vista hasta el momento: “Hemos intentado hacer algo diferente, con un formato audiovisual. Recuperamos algunas de las grabaciones más importantes que ha hecho el coro, desde la primera, de 1962, hasta la más reciente, editada este mismo año. también hay un vídeo y muchas imágenes. Con motivo de los cuarenta años de vida del Orfeón ya se hizo una exposición y queríamos que ésta fuera distinta”, asegura Llácer, implicada desde hace años en una formación que supera el ámbito universitario y que se ha convertido en “una gran familia”.
Esta dinámica se ha ido forjando a lo largo de décadas de esfuerzo jalonadas con premios de todo tipo, viajes e innumerables actuaciones. “Cuando nació el Orfeó Universitari no existía nada similar. Se había intentado crear un cuerpo de cantores estable, pero no se había ido más allá de la tuna en toda España. Porque éste no es un coro sólo de la Universitat de València, sino que desde su origen es un lugar de acogida para universitarios de todo el mundo”.
Embajador musical
Su carácter cosmopolita quedó plasmado desde los primeros tiempos. En una época oscura, en la que España luchaba por salir adelante a nivel internacional, el Orfeó era una ventana abierta al mundo: “En el año 54 ya se realizó una extensa gira por España, y también fue memorable una en Nueva York, en los años sesenta. Resulta difícil imaginar las sensaciones de unos cantantes que salían de un país prácticamente encerrado en sí mismo para encontrarse con las principales capitales del mundo”.
Estados Unidos, Gran Bretaña, China… Los lugares en los que ha actuado el Orfeó son uno de los grandes atractivos de la exposición, que incluye un mapa interactivo para mostrar al visitante todos los kilómetros recorridos por sus miembros hasta la actualidad.
Pero si la presencia internacional es importante, no menos la nacional. Durante sus primeras décadas, con Ribera al frente, y posteriormente, cuando Eduardo Cifre se hizo cargo de la dirección, el Orfeó Universitari ha marcado diversos hitos como los estrenos en España de emblemáticas obras corales de Orff, Shostakovich, Berlioz, Prokofiev y un largo etcétera. También sus victorias en infinidad de concursos, desde los más especializados hasta otros más abiertos, como el Certamen Internacional de Habaneras de Torrevieja, en 2007.
En el Orfeó se han formado más de 1.500 cantantes, muchos de los cuales encontraron su auténtica vocación entre las partituras, mientras estudiaban otras carreras. “Cuando se creó el Cor de la Generalitat Valenciana, fuimos su principal cantera, pero aquello también cambió para siempre nuestro destino”. A caballo entre las exigencias de máxima profesionalidad y el amateurismo de quien canta sin recibir nada a cambio, el Orfeó Universitari afronta un tiempo de cambios: “La principal lucha en este momento es por hacernos un hueco. Somos la única formación no profesional en la programación del Palau de la Música, y aspiramos a mantener el mejor nivel posible, aunque no sea fácil”.

Inauguración de la exposición conmemorativa del 60 aniversario

15 de enero de 2009 a las 19.30 horas en La Nau.

Centre Cultural La Nau de la Universitat de València

Sala Oberta

www.uv.es/culturaUna exposició rememora els 60 anys de l’Orfeó Universitari

http://www.uv.es/~webuv/noticies/noticia.php?idnoticia=7717

La Universitat de València ha inaugurat a la Sala Oberta de la Nau l’exposició ‘60 anys. Orfeó Universitari de València’, una mostra molt visual que repassa, a través de música i imatges, el recorregut històric del cor universitari més antic d’Espanya.

Amb aquesta exposició la Universitat de València culmina la sèrie d’actes commemoratius, realitzats durant l’any passat, per a celebrar el seixanta aniversari de la fundació de l’Orfeó. “Els viatges ocupen un paper molt important en aquesta exposició perquè, sobretot en els seus orígens, era un dels grans atractius que oferia l’Orfeó”, explica Irene Llàcer, comissària de la mostra i membre de l’Orfeó. I és que en la dècada dels cinquanta, en plena postguerra i dictadura, les possibilitats extraacadèmiques universitàries eren molt limitades. En aquesta tesitura, l’Orfeó es presentava com l’opció més cridanera, perquè garantia formació gratuïta i l’oportunitat de viatjar realitzant gires a nivell internacional. El 1954 l’Orfeó Universitari de València va viatjar a Itàlia; el 1965 al Canadà i els Estats Units, on al llarg de vint-i-cinc dies el cor va realitzar la gens menyspreable xifra de catorze concerts per a finançar la seua estada; i el 1979 a Àsia. Tots els viatges internacionals realitzats per l’Orfeó queden il·lustrats en un gran mapa que s’ha instal·lat a la sala.

També s’exposa un cronograma de l’Orfeó que resumeix tota la seua història. Des dels seus orígens, el curs acadèmic 1947-1948, quan un grup d’estudiants de la Universitat de València va fundar el cor sota la direcció de Jesús Ribera, fins l’actualitat. Al llarg de la seua història, l’Orfeó ha interpretat obres clau del repertori coral. Els primers passos en la interpretació d’obres simfonicocorals arriben de la mà de Jesús Ribera el 1951 amb la Missa de la Coronació de Mozart. Posteriorment, l’Orfeó estrenà a Espanya Alexander Nevsky de Prokofiev i Budaváry Te Deum de Kodály. El cim d’aquesta etapa arriba amb la interpretació de Carmina Burana de Carl Orff el 1960. Sota les successives direccions, el cor universitari valencià ha anat ampliant les seues col·laboracions amb els seus homòlegs i amb l’Orquestra Filharmònica de la Universitat. Actualment l’Orfeó està dirigit per Constantino Martínez.

Com a cor universitari destacat, tant en el pla nacional com en l’internacional, l’Orfeó Universitari de València ha obtingut el primer premi en totes les edicions del Concurs Nacional de Cors Universitaris i ha estat seleccionat entre els millors del món per a participar en els festivals internacionals de cors universitaris celebrats en diverses ciutats europees. A més a més, ha aconseguit la medalla de plata en el Choir Olympic Games 2006 de Xiamen (Xina) i el primer premi en el Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevella 2007. Per tot això ha estat guardonat amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana el 1997; la Medalla d’Or de la ciutat de València el 1998; i les Medalles de la Universitat de València i de la Universitat Politècnica de València. I com que no es pot il·lustrar la història d’un cor sense música, l’exposició 60 anys. Orfeó Universitari de València arreplega fins a tres audiovisuals en la mateixa sala: un amb entrevistes realitzades -expressament- per a aquesta exposició a orfeonistes, directors o persones relacionades amb el trajecte històric del cor; un altre que il·lustra els viatges de l’Orfeó; i un tercer que repassa l’estreta relació entre la Universitat de València i l’Orfeó Universitari de València. De fet, el primer concert de l’Orfeó es va celebrar al Paranimf de la Universitat el 1948. El catàleg de l’exposició inclou un cedé en el qual es pot escoltar l’ampli repertori que l’Orfeó ha recopilat en els seus seixanta anys d’història; des de les interpretacions més recents fins els primers enregistraments que l’Orfeó guarda en el seu arxiu sonor (la majoria de les obres es presenten per primera vegada en suport digital i ha estat necessària la remasterització d’algun dels enregistraments a causa de la seua antiguitat); i el devedé amb la sèrie d’entrevistes a personatges que han contribuït a la consolidació de l’Orfeó.

Al llarg d’aquests seixanta anys d’història s’han format a l’Orfeó 1.500 cantants. Tots els seus components són estudiants, llicenciats, professors i altres treballadors universitaris. Les activitats de l’Orfeó reben el suport de la Universitat de València, que les gestiona a través del Patronat d’Activitats Musicals de la Fundació General de la Universitat de València.



Deja una respuesta