Versos amigos

 

Traduccioes de Vicent Andrés Estellés.

Gianpiero Pelegi, Dionís Martínez, Rafael Tomás, Giuseppe Zirilli.

 La gioia della strada. Poesie scelte, Alessandria: Edizioni dell’Orso (2016).

 

El gran foc dels garbons (1975).

 

Mi metterete fra le mani la croce

o quel rosario umile, logoro, sudato,

di quelle ore di tristezza e di paura,

e di nessuna felicità. Dopo

 

chiuderete la bara. Non voglio che mi vedano.

All’ora giusta voglio che a Burjassot ,

nella chiesa dove mi battezzarono,

suonino a morto. Mi piacerebbe, anche,

che qualche donna del mio paese uscisse

per strada, e chiedesse: “Chi è morto?”

E che le dessero una breve notizia:

 

“È il figlio del fornaio, quello che scriveva versi”.

O in maniera più cólta: “Il nipote più grande

di Nadalet”. Mettetemi gli occhiali.

 

 

Em posareu entre les mans la creu

o aquell rosari humil, suat, gastat,

d’aquelles hores de tristesa i por,

i ja ninguna amenitat. Després

 

tancareu el taüt. No vull que em vegen.

A l’hora justa vull que a Burjassot,

a la parròquia on em batejaren,

toquen a mort. M’agradaria, encara,

que alguna dona del meu poble isqués

al carrer, inquirint: «Que qui s’ha mort?»

I que li donen una breu notícia:

 

«És el fill del forner, que feia versos.»

Més cultament encara: «El nét major

de Nadalet.» Poseu-me les ulleres.

 

 

El gran foc dels garbons (1975).

 

Non c’è cosa più piacevole

che indorare d’olio crudo

il peperone arrostito, tagliato a liste.

 

Allora canto, distratto,

parlo con l’olio crudo,

con i frutti della terra.

A me piace molto il peperone arrostito,

non troppo arrostito, che si guasta,

con quella polpa tenera che ha

quando gli si toglie la crosta bruciacchiata.

Lo sistemo con cura nel piatto in strati invitanti,

lo bagno d’olio crudo con un pizzico di sale

e inzuppo molto pane, come fanno i poveri,

nell’olio salato che sa del peperone arrostito.

Poi, stringo un pezzo di peperone con il pane

tra il pollice e l’indice, come in un pizzico:

lo innalzo avidamente, in un gesto eucaristico,

lo contemplo nell’aria.

a volte giungo all’estasi, al piacere perfetto.

Chiudo gli occhi e me lo mangio.

 

 

Res no m’agrada tant
com enramar-me d’oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.
m’agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l’expose dins el plat en tongades incitants,
l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
eucarísticament,
me’l mire en l’aire.
de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
cloc els ulls i me’l fot.

 

Deja una respuesta